La dona ha omplert les universitats  i  cada vegada més, el nombre de dones que escull una carrera universitària de l'àmbit de les ciències augmenta de manera considerable. Així, tot i estar ben preparades ens trobam que contínuament hem de demostrar la nostre valia com a professionals. 

És un fet demostrable que les dones tenim més dificultats a l'hora d'accedir a un treball que no els homes.  Si ja és difícil accedir a determinats llocs de feina, quan ho fem ens trobam que la majoria de càrrecs de rellevància estan destinats a ser ocupats per homes. 

A més, es confon el sentit de la conciliació, no significa "donar més temps". Per què? per assumir una doble jornada? 

Si decidim tenir fills patim la discriminació directa per raó de sexe. Llavors ens exposam a que ens acomiadin de la feina, o que durant l'embaràs ens plantegem no cercar feina.

Tot i que l'estatut dels Treballadors estableix com a nul de ple l'acomiadament d'una dona pel fet d'estar embarassada, no puc estar sense recordar les paraules de Mònica Oriol, presidenta del Círculo de Empresarios: "a una embarazada no la contrato". 

http://economia.elpais.com/economia/2014/10/03/actualidad/1412326048_724867.html

A la feina iguals?

Tot i que a l'àmbit de les empreses i de les Administracions Públiques es fan Plans

 d' Igualtat amb l'objectiu  d'eliminar actituds i estereotips sexistes que no afavoreixen la igualtat entre homes i dones encara ens queda molta feina a fer. 

Una dona ha de treballar 84 dies més a l'any per guanyar el mateix que un home, en dades del 2011. És la bretxa salarial. 
I a què es deu? La precarietat de la feina, la feminització de certs sectors, les dificultats per conciliar en són les causes. 

Curtmetratge interessant. Tres minuts que diuen molt....

En aquest curtmetratge, finalista de la X Edició del Festival  Jameson Notodofilmfest, es posa de manifest l'assetjament sexual en el treball, i altre vegada com la maternitat condiciona a que una dona pugui accedir a llocs de feina, sobretot, rellevant.